Sempre en Galiza

Ana Pontón (Sarria, 1977) és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Compostel·la i l’actual portaveu nacional del Bloque Nacionalista Galego (BNG). Pontón lidera la principal formació del nacionalisme gallec des de 2016 i n’ha sigut la candidata a la Presidència de la Xunta de Galícia en les tres últimes convocatòries electorals. En 2024, el BNG va aconseguir els seus millors resultats de la història i Ana Pontón va estar a punt de convertir-se en la primera presidenta de Galícia. “”Tinc la certesa que, allà on siga, sentiria una immensa alegria i orgull, de veure la seua obra més emblemàtica, el Sempre en Galiza, traduïda al català i publicada a la València que el va acollir en temps difícils. Una obra necessària per a la política actual, en què, com deia Castelao, “el vertader heroisme consisteix a convertir els anhels en realitats, les idees en fets. Del pròleg d’Ana Pontón. “”Una visió que es pot veure en aquest Sempre en Galiza, que teoritza de forma clara la visió del nacionalisme gallec del món i, a més a més, dona testimoni d’una etapa decisiva en la nostra història. Un text actual, que parla de la defensa de Galícia com a nació, de l’antiimperialisme, del dret a l’autodeterminació, de la defensa de la pau, de la igualtat i de les llibertats. Un Castelao nacionalista, antifeixista i republicà que és un referent clau i amb un pensament vigent i actual. Del pròleg d’Ana Pontón. Quico Fernández (Sagunt, 1964), filòleg i polític valencià. Militant en el valencianisme polític des de 1979, amb el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV), la Unitat del Poble Valencià (UPV) i el Bloc Nacionalista Valencià (BNV), integrat en la coalició Compromís. Ha compaginat sempre la seua tasca com a docent amb l’activisme nacionalista. Quico Fernández, a més, ha sigut alcalde de Sagunt entre 2015 i 2019, liderant la candidatura local de Compromís. Aquest fet el converteix en el militant d’aquesta formació que ha guanyat unes eleccions i ha sigut alcalde en el municipi de més població. Fernández, així mateix, és també fill de la diàspora gallega, ja que té arrels familiars a Galícia. “”Castelao sempre serà un far en la mar i la terra bellíssimes de Galiza i en totes les mars i terres del planeta, habitades per pobles que aspiren a la dignitat i a la llibertat, que no es resignen a la dominació i assimilació per part d’altres pobles. I, siga quin siga el desenllaç del conflicte, “la lluita noble i lleial de les idees és el que assegura el progrés. Del pròleg de Quico Fernández. EL TRADUCTOR Ricard Chulià (Torrent, 1983) és filòleg, periodista i editor. Ha tingut cura de la que és la primera edició íntegra en català de Sempre en Galiza, el clàssic del nacionalisme gallec. S’ha encarregat de fer-ne la traducció, contextualitzar l’autor i l’obra amb la introducció i les notes i editar el volum en conjunt. És autor de País Valencià: Eixida d’emergència (Afers, 2024), Pla Sud: Eixida d’emergència en cas de riuada (Afers, 2024) i En defensa de València. Toponímia i dominació nacional (Rebel, 2025), i coautor de Memòria del fang (Rebel, 2025), amb Pau Alabajos i Rose Hurtado.

FITXA BIBLIOGRÀFICA Títol Sempre en Galiza Autor Alfonso R. Castelao Número de catàleg: 10 ISBN edició tapa blana: 978-84-09-85216-1 ISBN edició tapa dura: 978-84-09-82955-2 Format: 230 × 160 mm THEMA: Assaig PVP tapa blana: 27 € PVP tapa dura: 35 € NOSALTRES, ELS GALLECS “”Galícia és una nació, i, per consegüent, té dret a federar-se amb altres pobles iguals. I no reconèixer-li el dret d’autodeterminació —fins i tot, per a viure amb absoluta independència— serà sempre un acte tirànic i antiliberal. Paraules clau: Galícia, Castelao, Sempre en Galiza, Partit Galleguista, galleguisme, nacionalisme, Guerra Civil, exili, República, franquisme, antifeixisme, antiimperialisme, internacionalisme, política, història. Sempre en Galiza SINOPSI Sempre en Galiza (primera edició a Buenos Aires en 1944 i edició definitiva a la mateixa ciutat en 1961) és el text fonamental d’Alfonso R. Castelao, probablement la figura més important de la Galícia del segle XX. En aquest assaig, Castelao recull la ideologia, la visió i el programa polític del galleguisme republicà; es tracta del testimoni definitiu d’un temps i d’un país: la Galícia de la Generació Nós, que va construir una idea de llibertat que només les armes del feixisme varen poder destruir. Castelao és un dibuixant, un caricaturista, un pintor, un narrador, un contador d’històries que capta els anhels i els problemes del seu temps, amb una mirada còmplice i solidària del poble treballador gallec, dels camperols i els mariners, i els plasma en les seues coses, un gènere propi a mitjan camí entre el relat breu, el poema en prosa i la vinyeta costumista, però irreverent i reivindicativa. Sempre en Galiza, escrit al desterrament, durant la guerra i als exilis diversos, és tot això i més: l’obra definitiva d’un artista genial i d’un lluitador per la llibertat del seu país. És el text clau del nacionalisme gallec. Tenint en compte que aquesta obra es va començar a escriure a València en 1937, on Castelao s’havia refugiat, amb les institucions republicanes, després que Galícia hagués caigut en mans dels feixistes, podem rebatejar-la com el Nosaltres, els gallecs. L’AUTOR Alfonso R. Castelao (Rianxo, 1886-Buenos Aires, 1950) és una figura polifacètica i clau per a entendre la Galícia actual. Renovador de l’art gallec, va fer-se un nom popular com a dibuixant i caricaturista en la premsa de començaments del segle XX i va retratar la Galícia del seu temps amb les estampes de l’àlbum Nós, que encara es recorden com a memòria col·lectiva dels gallecs. Aquest nosaltres [nós] va ser una constant en la seua obra i en la seua tasca política i, de fet, dona nom a la seua generació, la Generació Nós, articulada al voltant de la revista del mateix nom (de la qual Castelao va ser fundador), que va posar definitivament la cultura gallega al mateix nivell de la resta de cultures europees i que va donar noms com Vicente Risco, Ramón Otero Pedrayo o Ramón Cabanillas. A més, Castelao va publicar obres com Un ull de vidre: memòries d’un esquelet (1922), Els dos de sempre (1934) i, sobretot, les seues Coses (1926 i 1929), amb les quals va destacar-se com un artista total i un dels narradors més importants de les lletres gallegues. La política, d’altra banda, va ser una constant en la vida de Castelao; no es pot destriar el seu art de la seua política ni la seua política del seu art. Militant galleguista en les Irmandades da Fala des del primer moment, es convertirà en el referent més destacat del Partit Galleguista, amb el qual serà diputat a les Corts republicanes, i mantindrà una lluita constant per a aconseguir l’autonomia de Galícia. De fet, Castelao salva la vida —a diferència de molts altres companys, com Alexandre Bóveda— perquè l’esclat de la Guerra Civil el sorprèn lliurant l’Estatut d’Autonomia, aprovat poques setmanes abans en referèndum, a Madrid. Castelao continuarà la lluita a l’exili, on morirà en 1950, a Buenos Aires. Sempre en Galiza es publicarà a la capital argentina en 1944 i veurà pòstumament una segona edició ampliada en 1961. Aquest text es convertirà en el manifest del galleguisme de postguerra i circularà clandestinament a Galícia, on, de fet, no es podrà tornar a editar legalment fins a 1977. rebel.cat | info@rebel.cat | c. Arxipreste Vicente Mengod, 31 baix 46900 Torrent (l’Horta Sud) rebel.cat | info@rebel.cat | c. Arxipreste Vicente Mengod, 31 baix 46900 Torrent (l’Horta Sud) ELS PROLOGUISTES Ana Pontón (Sarria, 1977) és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Compostel·la i l’actual portaveu nacional del Bloque Nacionalista Galego (BNG). Pontón lidera la principal formació del nacionalisme gallec des de 2016 i n’ha sigut la candidata a la Presidència de la Xunta de Galícia en les tres últimes convocatòries electorals. En 2024, el BNG va aconseguir els seus millors resultats de la història i Ana Pontón va estar a punt de convertir-se en la primera presidenta de Galícia. “”Tinc la certesa que, allà on siga, sentiria una immensa alegria i orgull, de veure la seua obra més emblemàtica, el Sempre en Galiza, traduïda al català i publicada a la València que el va acollir en temps difícils. Una obra necessària per a la política actual, en què, com deia Castelao, “el vertader heroisme consisteix a convertir els anhels en realitats, les idees en fets. Del pròleg d’Ana Pontón. “”Una visió que es pot veure en aquest Sempre en Galiza, que teoritza de forma clara la visió del nacionalisme gallec del món i, a més a més, dona testimoni d’una etapa decisiva en la nostra història. Un text actual, que parla de la defensa de Galícia com a nació, de l’antiimperialisme, del dret a l’autodeterminació, de la defensa de la pau, de la igualtat i de les llibertats. Un Castelao nacionalista, antifeixista i republicà que és un referent clau i amb un pensament vigent i actual. Del pròleg d’Ana Pontón. Quico Fernández (Sagunt, 1964), filòleg i polític valencià. Militant en el valencianisme polític des de 1979, amb el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV), la Unitat del Poble Valencià (UPV) i el Bloc Nacionalista Valencià (BNV), integrat en la coalició Compromís. Ha compaginat sempre la seua tasca com a docent amb l’activisme nacionalista. Quico Fernández, a més, ha sigut alcalde de Sagunt entre 2015 i 2019, liderant la candidatura local de Compromís. Aquest fet el converteix en el militant d’aquesta formació que ha guanyat unes eleccions i ha sigut alcalde en el municipi de més població. Fernández, així mateix, és també fill de la diàspora gallega, ja que té arrels familiars a Galícia. “”Castelao sempre serà un far en la mar i la terra bellíssimes de Galiza i en totes les mars i terres del planeta, habitades per pobles que aspiren a la dignitat i a la llibertat, que no es resignen a la dominació i assimilació per part d’altres pobles. I, siga quin siga el desenllaç del conflicte, “la lluita noble i lleial de les idees és el que assegura el progrés. Del pròleg de Quico Fernández. EL TRADUCTOR Ricard Chulià (Torrent, 1983) és filòleg, periodista i editor. Ha tingut cura de la que és la primera edició íntegra en català de Sempre en Galiza, el clàssic del nacionalisme gallec. S’ha encarregat de fer-ne la traducció, contextualitzar l’autor i l’obra amb la introducció i les notes i editar el volum en conjunt. És autor de País Valencià: Eixida d’emergència (Afers, 2024), Pla Sud: Eixida d’emergència en cas de riuada (Afers, 2024) i En defensa de València. Toponímia i dominació nacional (Rebel, 2025), i coautor de Memòria del fang (Rebel, 2025), amb Pau Alabajos i Rose Hurtado.