Memòria del fang

Rut Moyano (Benetússer), membre del Comité Local d’Emergència i de Reconstrucció de Benetússer, de l’Acord Social Valencià i del sindicat CGT. El seu relat se centra en la reflexió sobre una reconstrucció que siga coherent amb el territori i amb l’emergència climàtica que vivim. Xavi Castillo (Picanya), director de la companyia Pot de Plom Teatre, una de les veus més àcides, crítiques i corrosives de l’humor valencià. Reflexiona sobre el teatre com a ferramenta crítica. Laura Paredes i Enri Polo (Algemesí), propietàries de la Llibreria Samaruc d’Algemesí. Reflexionen sobre la importància del comerç local per a la vida dels pobles i els barris. Laia Garcia i Jorge Cabezas (Benetússer), propietaris de la Llibreria Somnis de Paper de Benetússer. Expliquen la seua experiència de recuperació de la llibreria gràcies al suport i la solidaritat. Mariló Gradolí (Catarroja), presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA 29O. Exigeix que es depuren responsabilitats per una tragèdia que no hauria d’haver tingut el cost en vides humanes que va tindre. Nando Durà (Albalat de la Ribera), membre de la Unió Llauradora. Juntament amb un grup de llauradors de la seua comarca, varen desplaçar-se amb els seus tractors i la seua maquinària a les zones urbanes afectades i varen ser clau durant els primers dies. Tot això mentre els seus camps també havien sigut víctimes de les pluges i les riuades. Marta Garcia (Catarroja), bateria del grup Bèrnia, en el qual conflueixen diverses xiques de la comarca i que estaven treballant en el seu primer disc quan l’aigua i el fang varen entrar al seu local d’assaig a Llocnou de la Corona. Ferran Torrent ( Sedaví), escriptor, probablement el novel·lista valencià contemporani amb més èxit de públic. Fa una reflexió crítica sobre les conseqüències polítiques de la tragèdia, a més d’explicar la seua història. Eva Gisbert (Picanya), propietària de la Llibreria Fan Set de València. Explica la seua vivència i reflexiona sobre les dificultats per a la recuperació de tots aquells que han vist com les seues cases s’omplien de fang. Vicent Olmos (Catarroja), historiador i editor. Director de l’Editorial Afers. El seu relat se centra en la recuperació del sector del llibre després d’un colp tan dur. Albert Dasí (Bétera), mestre de l’Escola Gavina de Picanya. Va ser la primera escola entre les més afectades que va poder tornar a obrir les portes, gràcies al suport entre tota la comunitat educativa. Xavier Richart i Cristina Martí (Algemesí), músics i especialistes en el món de la dolçaina i la música tradicional valenciana. Donen testimoni de la pèrdua de patrimoni de la tradició de música popular que es va perdre a causa de la riuada i del suport del col·lectiu de músics. Rafa Sanchis (Aldaia) viu i ha viscut la meitat de la vida a Londres i és membre de l’associació Valencians UK. Explica la història dels seus germans, que varen morir ofegats a sa casa. Esther Coronado (Paiporta), periodista. És presidenta d’Amananta i assessora de lactància responsable del Taller de lactància de Paiporta, així com responsable de mitjans de comunicació i comunicació corporativa. Sílvia Cortés (Algemesí) explica la història de com varen posar en marxa Suport Mutu, una eina amb la qual, a través de les xarxes socials, posaven en contacte les necessitats dels afectats amb les possibilitats de qui hi podia ajudar. Joan Escrivà (Paiporta) parla de com la revista Camacuc, després de patir la censura del govern de PP i Vox, es va trobar també amb el colp de la DANA i va poder refer-se de les dues catàstrofes. Jordi Graupera (Barcelona), escriptor i filòsof, explica la història de Voluntaris DANA Cat, que va coordinar diversos grups de catalans que varen baixar fins a les zones afectades per tal d’ajudar i establir un pont de solidaritat entre els dos països. Edu Mejías (Palmera), bomber del Consorci de la Diputació de València, explica la frustració que varen sentir molts bombers quan no varen ser mobilitzats tot el que calia per a ajudar en les zones afectades per la DANA i com va decidir anar-hi com a voluntari després de la seua jornada laboral.

FITXA BIBLIOGRÀFICA Títol Memòria del fang Autor Pau Alabajos, Ricard Chulià, Rose Hurtado Número dins del catàleg 04 Dimensions Alt: 210 mm. Ample: 149 mm. Llom: 15 mm. Pes: 254 gr. Data de llançament 15 d’octubre de 2025 Preu 22,95 € ISBN 978-84-09-76695-6 “”Memòria del fang és un projecte fotogràfic que estableix una mirada i un diàleg amb l’endemà de la DANA i és també un relat coral en què diversos testimonis del món de la cultura, la música, la literatura, el teatre, l’activisme, etc. reflexionen sobre tot el que va passar i, sobretot, plantegen argumentacions i debats de cara a una reconstrucció coherent amb el territori i amb el context d’emergència climàtica en què vivim. Paraules clau: DANA, Riuada, Fang, València, País Valencià, Pau Alabajos, Ricard Chulià, Rose Hurtado, Alaquàs, Aldaia, Algemesí, Benetússer, Catarroja, Paiporta, Picanya, Sedaví, Sueca, Rut Moyano, Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció, Acord Social Valencià, Xavi Castillo, Llibreria Somnis de Paper, Mariló Gradolí, Associació de Víctimes de la DANA 29O, Nando Durà, Unió Llauradora, Bèrnia, Ferran Torrent, Eva Gisbert, Llibreria Fan Set, Vicent Olmos, Editorial Afers, Albert Dasí, Escola Gavina, Xavier Richart, Cristina Martí, Rafa Sanchis, Víctor Camarasa, Suport Mutu, Jordi Graupera, Voluntaris DANA Cat, Edu Mejías. SINOPSI La barrancada del 29 d’octubre de 2024 marcarà tota una generació de valencians, de la mateixa manera que la riuada del Túria de 1957, la pantanada de Tous de 1982 o la DANA del Baix Segura de 2019 n’han marcades altres. Aquest volum vol deixar Memòria del fang, perquè vol deixar un testimoni del que va passar per tal de disposar d’eines en el futur que impedisquen que tornem a viure una catàstrofe com la que vàrem viure. El projecte parteix de les fotos de Rose Hurtado, que estableixen diàleg amb l’endemà de la barrancada en els pobles afectats, i busquen reivindicar l’esperança des de la mirada de les ferides i de les cicatrius que encara hi són presents. Pau Alabajos i Ricard Chulià són els autors dels textos del llibre i de les entrevistes amb els testimonis, que expliquen les seues vivències i les seues reflexions des d’una visió crítica. Memòria del fang Aquests són: Rut Moyano (Benetússer), membre del Comité Local d’Emergència i de Reconstrucció de Benetússer, de l’Acord Social Valencià i del sindicat CGT. El seu relat se centra en la reflexió sobre una reconstrucció que siga coherent amb el territori i amb l’emergència climàtica que vivim. Xavi Castillo (Picanya), director de la companyia Pot de Plom Teatre, una de les veus més àcides, crítiques i corrosives de l’humor valencià. Reflexiona sobre el teatre com a ferramenta crítica. Laura Paredes i Enri Polo (Algemesí), propietàries de la Llibreria Samaruc d’Algemesí. Reflexionen sobre la importància del comerç local per a la vida dels pobles i els barris. Laia Garcia i Jorge Cabezas (Benetússer), propietaris de la Llibreria Somnis de Paper de Benetússer. Expliquen la seua experiència de recuperació de la llibreria gràcies al suport i la solidaritat. Mariló Gradolí (Catarroja), presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA 29O. Exigeix que es depuren responsabilitats per una tragèdia que no hauria d’haver tingut el cost en vides humanes que va tindre. Nando Durà (Albalat de la Ribera), membre de la Unió Llauradora. Juntament amb un grup de llauradors de la seua comarca, varen desplaçar-se amb els seus tractors i la seua maquinària a les zones urbanes afectades i varen ser clau durant els primers dies. Tot això mentre els seus camps també havien sigut víctimes de les pluges i les riuades. Marta Garcia (Catarroja), bateria del grup Bèrnia, en el qual conflueixen diverses xiques de la comarca i que estaven treballant en el seu primer disc quan l’aigua i el fang varen entrar al seu local d’assaig a Llocnou de la Corona. Ferran Torrent ( Sedaví), escriptor, probablement el novel·lista valencià contemporani amb més èxit de públic. Fa una reflexió crítica sobre les conseqüències polítiques de la tragèdia, a més d’explicar la seua història. Eva Gisbert (Picanya), propietària de la Llibreria Fan Set de València. Explica la seua vivència i reflexiona sobre les dificultats per a la recuperació de tots aquells que han vist com les seues cases s’omplien de fang. Vicent Olmos (Catarroja), historiador i editor. Director de l’Editorial Afers. El seu relat se centra en la recuperació del sector del llibre després d’un colp tan dur. Albert Dasí (Bétera), mestre de l’Escola Gavina de Picanya. Va ser la primera escola entre les més afectades que va poder tornar a obrir les portes, gràcies al suport entre tota la comunitat educativa. Xavier Richart i Cristina Martí (Algemesí), músics i especialistes en el món de la dolçaina i la música tradicional valenciana. Donen testimoni de la pèrdua de patrimoni de la tradició de música popular que es va perdre a causa de la riuada i del suport del col·lectiu de músics. Rafa Sanchis (Aldaia) viu i ha viscut la meitat de la vida a Londres i és membre de l’associació Valencians UK. Explica la història dels seus germans, que varen morir ofegats a sa casa. Esther Coronado (Paiporta), periodista. És presidenta d’Amananta i assessora de lactància responsable del Taller de lactància de Paiporta, així com responsable de mitjans de comunicació i comunicació corporativa. Sílvia Cortés (Algemesí) explica la història de com varen posar en marxa Suport Mutu, una eina amb la qual, a través de les xarxes socials, posaven en contacte les necessitats dels afectats amb les possibilitats de qui hi podia ajudar. Joan Escrivà (Paiporta) parla de com la revista Camacuc, després de patir la censura del govern de PP i Vox, es va trobar també amb el colp de la DANA i va poder refer-se de les dues catàstrofes. Jordi Graupera (Barcelona), escriptor i filòsof, explica la història de Voluntaris DANA Cat, que va coordinar diversos grups de catalans que varen baixar fins a les zones afectades per tal d’ajudar i establir un pont de solidaritat entre els dos països. Edu Mejías (Palmera), bomber del Consorci de la Diputació de València, explica la frustració que varen sentir molts bombers quan no varen ser mobilitzats tot el que calia per a ajudar en les zones afectades per la DANA i com va decidir anar-hi com a voluntari després de la seua jornada laboral. ELS AUTORS Pau Alabajos. (Torrent, 1982) Pau Alabajos és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i té una dilatada trajectòria artística lligada a la música i als escenaris. Des de 2002 ha publicat nou treballs discogràfics (Futur en venda , Teoria del caos, Una amable, una trista, una petita pàtria , Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés , Pau al Palau, L’amor i la ferocitat, Ciutat a cau d’orella, Les hores mortes i Versos a la vietnamita). Dins de l’àmbit literari, ha musicat versos de Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Maria Mercè Marçal, Joan Margarit, Marc Granell i altres autors contemporanis. A més a més, imparteix tallers didàctics en instituts de secundària i universitats sobre la poesia de Vicent Andrés Estellés, la poesia catalana de postguerra i sobre el moviment cultural de la Nova Cançó. Ha publicat els títols Hotel Fontana (Bromera, 2019), XLV Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i XXXI Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la categoria de Teatre; i el projecte musical-teatral El tocadiscos de Joan Fuster (Bromera, 2022). L’any passat, coincidint amb el centenari del naixement del poeta de Burjassot, va eixir a la llum la biografia Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble (Sembra Llibres, 2024), que ja va per la quarta edició. Ricard Chulià (Torrent, 1983). Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i màster en Anàlisi Política per la Universitat Oberta de Catalunya. Periodista i col·laborador habitual de mitjans com El Punt-Avui, VilaWeb, Público, La Veu del País Valencià o la revista Saó, entre altres. Treballa també en l’àmbit de la comunicació i la docència. Autor dels llibres País Valencià: eixida d’emergència (Afers, 2024), Pla Sud: eixida d’emergència en cas de riuada (Afers, 2024) i En defensa de València. Toponímia i dominació nacional (Rebel, 2025). Rose Hurtado (València, 1993). Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat CEU Cardenal Herrera. Ha format part del departament de direcció de diverses sèries, com ara La Ruta i Selftape, o la pel·lícula Olvido, que tracta la riuada de 1957. Fotògrafa des de fa deu anys, especialitzada en retrat, que ha treballat amb artistes com Federico Aguado, María Caballero, Xoel López i Álvaro Cervantes, entre altres. rebel.cat | info@rebel.cat | c. Arxipreste Vicente Mengod, 31 baix 46900 Torrent (l’Horta Sud)